23 de abril de 2012

Certamen literari dels Jocs Florals



Aquest matí hem celebrat el nostre tradicional certamen literari. Us presentem les composicions guanyadores i felicitem a tots els que amb la vostra participació l'heu fet possible.



PSEUDÒNIM: LOLLIPOP 
LEMA: AMOR 

ELS AMORS

Existeixen tres amors:
el de la família,
el de l'amistat
i un més especial.

El de la família
és el més important,
sense un dels membres,
costa tirar endavant.

Les bones amigues
al teu costat creixen
vivint la vida
amb tu la gaudeixen.

I després està ell,
les ganes d'abraçar-lo,
però també són presents
les de petonejar-lo.

Quan ell em mira
em poso nerviosa
però respiro a fons
i penso en altres coses.

I em pregunto:
“És això l'amor?
És aquesta dolçor
que sento al meu cor?”
                               Mireia Gómez
 
PSEUDÒNIM: ARALC 
LEMA: PÀTRIA-NATURA 

EL CAMP FLORIT
Les roses vermelles com la sang,
desprenen amor pel camp,
i les blanques i alegres margarides
il·luminen el camp amb picardia.

Les violetes ben liles
es col·loquen en files,
i les tulipes roses
amaguen virtuts molt valuoses.

La puresa dels lliris
arriba a tot arreu on miris,
i els clavells taronges
et posen les galtes roges.

Les petites roselles
amaguen misterioses rareses
i els grans narcisos
a tots els éssers vius fan feliços.

Els grans gira-sols
persegueixen al sol,
i el blanc gessamí
confiança rep de mi.

El preciós camp florit
il·lumina el meu esperit,
pau, amor i felicitat em dóna
i la tristesa i la por se les emporta.

                                     Clara Edo

 
PSEUDÒNIM: AERDNA
 LEMA: FE 

SI CONFIES EN TU MATEIX, HO TENS TOT GUANYAT

Ha arribat el moment de pensar, de posar seny. Sé que la vida dóna moltes voltes, i al final sempre hi ha el mateix. Sé que és una gran errada ensopegar dues vegades amb la mateixa pedra, però i què? Ja tindré temps de rectificar, al cap i a la fi, sóc encara una cria, només tinc 14 anys i tota la vida per endavant. Tot i que vulgui créixer massa ràpid, sé que després em penediré.
En aquesta vida tot té el seu moment, i si ho avanço de res servirà, per això et dic: no corris, ja vindrà. He pogut comprovar que amb un petit canvi et pots adonar qui de les teves amistats, està perquè t'estima i qui està per estar. I potser, aquelles persones que han estat al teu costat tota la vida, amb les que has plorat i rigut, amb les quals has jugat i barallat, aquestes ja no estan.... I la veritat és que a l'hora de prendre una decisió, has de pensar-la bé, ja que no saps si tot no canviarà. Al llarg de la teva vida, passaran milers de persones, bones o dolentes, amics o enemics, amb bons o mals moments, però d'aquesta manera comprovaràs que has de confiar en tu mateix, t'hauràs de mostrar tal i com ets; perquè si mostres una part de tu que no és vertadera, la gent estarà amb tu pel que aparentes, no pel què ets. Pot ser ets d'aquestes persones que agafen afecte molt ràpidament i de vegades les aparences enganyen; i segurament per aquestes persones que per tu són molt, per a elles no ets res. Sort que en aquesta vida encara hi queden persones que valen la pena, per les que de debò lluitar, aquestes t'han demostrat que sempre estaran.
L'últim que has de fer és perdre l'esperança, perquè si tu et tens fe i confies en tu mateix, li veuràs el costat bo a totes les coses i mai deixaràs de lluitar; perquè si alguna cosa m'han ensenyat els meus pares, ha estat moure cel i terra per allò que vull, pel meu somni, però sobretot mai enfonsar-me per moltes ensopegades que et vinguin, bàsicament, perquè si tu perds l'esperança res serveix i tots els teus esforços enrere hauran quedat.
Viu la vida intensament i aprofita cada moment com si fos l'últim, i recorda: confia en tu mateix.
Sigues feliç perquè tots tenim dret a accedir a la felicitat...!

                                                                  Andrea Sola



PSEUDÒNIM: ALRAC
LEMA: AMOR (ACCÈSSIT)

NO M'HO CREC

Avui se'm cau el món a sobre, si no estàs al meu costat, ara ja no puc abraçar-te, avui només puc portar-te flors. No m'ho crec, no em crec que ja no estiguis amb nosaltres, que d'un dia per l'altre te'n vagis. Ara només vull tornar a estar al teu costat, o almenys tenir l'oportunitat d'acomiadar-me de tu... Donar-te les gràcies per lluitar sempre i per no rendir-te mai, per seguir endavant, per la teva família i amics. I sobretot pel carinyo i amor que em donaves.
A vegades la vida no és justa, s'emporta les persones que més estimes, però és llei de vida, perquè tothom sap el dia que neix, però mai sabem el dia que morirem. Quan menys t'ho esperes se'n van, quan menys m'ho espero ja no estàs amb mi. Quan més et necessito, no et tinc al costat. NO M'HO PUC CREURE!
També vull demanar-te perdó per si alguna vegada he fet coses que no t'han agradat o t'han fet sentir malament, per a vegades no seguir els teus consells i tornar a ensopegar amb la mateixa pedra, perdó. “Te echo mucho de menos”. Encara que el món se'm caigui a sobre, cada vegada que escolto el teu nom o escolto parlar d'aquest tema, haig de ser forta i seguir endavant, però no puc ser forta si no estàs al meu costat, perquè tu eres l'única que m'ajudava a seguir endavant, amb tan sols un petó, una abraçada, un somriure... Només tu feies que cada vegada que queia m'aixequés. Se'm fa difícil arribar a casa i veure que tu ja no estàs i que no estaràs mai més, que no hi seràs el dia del meu aniversari, ni els dies més importants de la meva vida, només em veuràs des del cel.
Has, ets i seràs la millor persona, la millor dona, la millor mare, amiga, àvia... Tu eres com la meva mare, la que amb ella no em faltava res, no em sentia sola... Ara que no hi ets em falta de tot i em sento més sola que mai. Eres d'aquestes persones que li demanaves qualsevol cosa i ho donaves, la que em donava de tot, fins i tot els capricis que tenia, tu me'ls donaves. TU, ÚNICAMENT TU, m'has fet ser forta i seguir endavant per molts problemes que tingui, dones com tu mai se n'obliden, com tu cap, com tu res, et necessito al meu costat, però .... SIEMPRE FUERTES.
                                                                   Carla Guerrero



PSEUDÒNIM: KATNISS 
LEMA: PÀTRIA-NATURA (ACCÈSSIT)

LA FADA DELS VALORS

Us vull explicar la llegenda
d'una dolça fada del bosc
que amb l'ajuda dels colors
ens reparteix tots els valors.

Amb el groc ens dóna alegria,
somriures i felicitat,
que la vida ja és prou trista
per estar sempre enfadat.

Amb el blau, fe repartirà
perquè fins i tot els més foscos
somnis i desitjos tindran
que amb el temps, es compliran.

Amb el verd reparteix esforç,
recorda que sense lluitar
ho podràs aconseguir
el que desitges de debò.

Amb el púrpura, amistat,
confiança i solidaritat,
perquè tothom vol tenir amics
que l'estimin de veritat.

Amb el vermell ens dóna amor,
que amb petit raig de llum
eliminarà el dolor
i ens omplirà d'estimació

I amb el taronja, valentia
per les nostres pors superar
mirant sempre cap endavant
fins que arribem al final.

La fada jeu ara tranquil·la,
contempla l'arc de Sant Martí,
ja ha fet la seva feina
i se'n tornarà a dormir.

                                                                    Mireia Morera