Després d’un llarg camí i estar cansats ja de tant autocar,la nostra experiència al Delta va començar amb molt bon peu; només arribar els monitors,en Jordi i na Damaris, van pujar a l’autocar, ens van donar la benvinguda i ens van nomenar un seguit de normes les quals s’haurien de respectar durant els 3 dies de la nostra estada allà.
Al principi, no enteníem molt bé als nostres monitors, ja que parlaven mig català mig valencià, però tot va ser acostumar-se. Una vegada instal·lats a les habitacions..primers apunts! Ens dirigíem a una sala on vam veure un vídeo i havíem d’apuntar el més important perquè la major part del contingut el necessitàvem pel nostre dossier.
Després de dinar, el bon rotllo amb els monitors es començava a notar. Ja estàvem allà, la primera activitat: el creuer per la desembocadura de l’Ebre. Va ser una gran estoneta junts, lúdica i alhora pedagògica. Seguidament vam anar al port de Sant Carles de la Ràpita per saber com es feia una subhasta de peix. Era molt curiós perquè els compradors miraven el gènere mitjançant unes pantalles grans per on anaven passant les caixes en una cinta i quan algú volia la caixa premia un botó i la comprava. Al sortir del port ens vam dirigir a Sant Carles de la Ràpita, però aquesta vegada al poble; portàvem un mapa i per grups ens vam separar, teníem dos objectius: Contestar unes preguntes proposades per les nostres tutores al dossier i saber situar 5 elements dictats també al nostre treball . Ens vam perdre més d’una vegada, vam córrer amunt i avall, vam riure i sobretot vam acabar rebentats, però la feina estava acabada.
Després de sopar, a l’estona lliure vam començar a agafar-li molta confiança a lo Jordi i vam riure a més no poder amb ell. Aquella nit, teníem una gimcana amb 6 proves, tothom les va passar, encara que hi havia algunes més fàcils que d’altres.
A l’hora de dormir, les nostres tutores i l’Imma, van tenir que avisar-nos moltes vegades perquè ens dormíssim.. ja era tard, però encara volíem xalar i demà no podríem aprofitar amb les activitats.
El segon dia vam anar 9km en bici, rodejant les dunes i aprenent moltes coses, van haver-hi caigudes, xocs, risses i vam passar molta calor però vam acabar a la platja. Aquest dia tocava dinar fora, vam menjar a un bufet lliure, una fideuà que estava boníssima, i aquell dia sí que vam formar una bona de gresca amb lo Jordi i la Damaris, tots a la taula, cantant, rient i passant-nos-ho d’allò més bé. A l’acabar de dinar, vam passar per una experiència graciosa però una mica fastigosa, sembrar arròs.. els peus s’enfonsaven al fons de l’aigua i relliscava molt, però lo millor de tot va ser el nostre estil per llençar les llavors jaja.
Després d’un complet i cansat dia, una recompensa..1 horeta de piscina! Encara que no feia molt bon temps, gairebé tots vam acabar dintre de l’aigua! Després de la piscina i de dutxar-nos les nostres profes, van proposar-nos una activitat que consistia en inventar-nos una cançó amb totes les experiències sobre lo Delta!
Aquella nit per sopar ens van ordenar de menor a major d’edat, de manera que tothom es relacionés amb tothom. A l’acabar l’àpat.. vam anar a la sala de la discoteca on allà ens van barrejar amb 2 escoles més i ens van explicar una història de por; tot seguit vam anar sortint de 15 en 15 cap a fora. A l’arribar fora, vam agafar direcció cap a on es sentia una música tenebrosa, i allà a l’entrada..hi havia un home amb una túnica negra amb caputxa, màscara blanca i una campana..va ser horrible! Ens situàvem a l’entrada del “túnel del terror”, l’objectiu era entrar i agafar un penjoll, dirigir-lo a la llum de la lluna i dir: moriu besties malignes! Ho vam passar majoritàriament molt malament, estàvem plens de por i cridant com a bojos, encara que hi va haver-hi gent, que va entrar 2 vegades.
Un cop acabat aquesta mala estona, vam presentar davant els monitors, i les professores les nostres cançons, un camp de futbol es va convertir en el plató de “Tu si que vales”..i a l’acabar, apa! a dormir que l’endemà era l’últim dia i s’havia d’aprofitar a tope.
El tercer dia vam fer perxa, que es una mena de barca amb la base plana feta així perquè sigui difícil de bolcar. Vam fer grups de 5 i havíem de fer una competició per veure qui agafava més ànecs. Ens vam picar per veure qui aconseguia més jaja. Després de dinar, va arribar l’hora del comiat, fotos amb lo Jordi i la Damaris, i les seves paraules que tots dos ens van dedicar, van ser molt boniques, ens van arribar molt.
D’aquesta experiència, ens emportem uns grans records i ara estem amb “depressió post Delta”, no volíem tornar a Barcelona! Donem les gràcies als monitors perquè ens han tractat molt bé i eren els amos! Per les cançons a l’autocar, els dinars, les nits, les risses i tot lo viscut allà no ho oblidarem mai, i com deia la cançó:
Lo Delta, lo Delta
lo Delta de l’Ebre
ai si m’agrada ai ai si m’agrada!
Delta de l’Ebre 12, sense paraules.
Andrea Sola (2nB d'ESO)
