Durant aquest
primer trimestre dins del marc de preparació del Pessebre Vivent, hem
participat en un projecte del col·lectiu el Parlante.
La segona escena
del Pessebre Vivent ens parla de Josep i Maria cercant posada, i ningú els
acull, venen del nord, de Galilea, no els coneixen, ella està embarassada...
són una font de problemes i ningú els vol acollir. Aquesta escena no pot quedar ancorada només
en el passat, l’Evangeli s’encarna en els valors que vivim les persones, i cal
veure que ens pot dir als homes i dones d’avui.
Hem tingut
l’oportunitat de lligar la reflexió sobre aquesta escena amb el projecte La
Cruïlla Comú. Un projecte que ens permet pensar com veiem als altres i com ens
veuen ells a nosaltres, ens permet fer reflexió crítica sobre la nostra
identitat, promou el respecte a la diversitat, sensibilitza sobre la gran
riquesa de ser acollit i acollir, és a dir de compartir el que som i com som
amb els altres, i que també els altres comparteixin amb nosaltres la seva
pròpia manera de ser, i es reflexiona sobre com tot això enriqueix les
persones.
Fomenta
també el sentit crític, permet una altra mirada als mitjans de comunicació, i
veure com, sovint, són aquests els que marquen els nostres estereotips.
Es basa
en quatre tallers:
El primer consisteix en veure diferents imatges i situar-les a diversos llocs del món, per
adonar-nos que sovint tenim una imatge ben errònia de llocs diferents als
nostres. També permet fer una reflexió sobre qui ha influït perquè tinguem
aquesta imatge al cap quan pensem en Colòmbia, en EEUU, en Marroc o Xina.
El segon taller es
centra en com els mitjans ens donen la informació sobre la immigració: Molt
tendenciosa? Depèn del canal televisiu? Si és una notícia o un videoclip per
vendre música, ens ofereixen la mateixa visió? Per tant és un taller que permet
fer una reflexió profunda sobre la manipulació dels mitjans, i sobretot com ens
posicionem nosaltres com a espectadors.
El tercer taller
ens permet fer una altra mirada, quina visió tenen dels europeus els nens
xinesos? Què suposa per uns nens viure allunyats dels seus pares, que han
immigrat, el retrobament familiar i l’adaptació a una nova cultura? I quan som
nosaltres els que immigrem? Com hi vivim? Tenim ganes de tornar a casa? Com
volem ser tractats?
Finalment el darrer
taller és un role playing, l’alumnat s’ha hagut de posicionar en el rol que els
ha tocat i s’ha creat un “programa televisiu” a classe, amb personatges
convidats i un públic molt i molt actiu, que, com en molts programes reals,
sovint “perdien els papers” i aplaudien o cridaven seguint ordres del
productor. Va ser un bon descobriment veure que sovint tot està manipulat.
Tot el projecte
queda enregistrat, part de la gràcia està en que tots aquests tallers passen
davant d’una càmera, una gran experiència per tots els que hi vam participar,
no és fàcil parlar davant de les càmeres, al principi “talla” una mica, però a
poc a poc es fa més fàcil i te n’oblides... Amb tot el material s’edita un
vídeo que també convida a la reflexió.
De 8 hores gravades
per què se'n trien unes i d'altres no? Hi ha gent que ha parlat poc i surt molt?
Hi ha companys que han parlat poques vegades però la seva opinió sí ha sortit?
Es podria haver fet un vídeo molt diferent? Hem dit alguna cosa que no voldríem
haver dit, però s’ha escapat, i surt? M’he sentit còmode? M’ha fet vergonya
veure’m?
Volem acabar aquest post amb un esquema de les
competències treballades durant tot el projecte
I també amb les opinions que heu expressat, les que vàrem penjar a la sala el dia de l'estrena
Aprofitem per agrair a les famílies que vàreu poder compartir l'estrena amb nosaltres, sobretot perquè amb la vostra presència i les vostres intervencions el projecte es va fer més gran i millor.
I ara només resta que gaudiu del video tots aquells que no vàreu poder estar a l'estrena:
