CONCURSO COCA-COLA JÓVENES TALENTOS-PREMIO RELATO CORTO

Felicitem a l'alumna de 2n d'ESO Mireia Morera Estrada perquè ha obtingut un dels premis del CONCURS DE JOVES TALENTS en la versió RELAT CURT en castellà. Recordem que el passat 24 de març sis alumnes de 2n d'ESO de la nostra escola van realitzar la prova escrita a la UPC i que d'aquesta fase en sortien sis finalistes per sector provincial. Agraïm moltíssim la participació de totes sis, de ben segur que ha estat una experiència molt motivadora per totes elles.
Dissabte 9 de juny es farà el lliurament de premis a Port Aventura. Felicitats!

Crèdit de síntesi al Delta de l'Ebre

Després d’un llarg camí i estar cansats ja de tant autocar,la nostra experiència al Delta va començar amb molt bon peu; només arribar els monitors,en Jordi i na Damaris, van pujar a l’autocar, ens van donar la benvinguda i ens van nomenar un seguit de normes les quals s’haurien de respectar durant els 3 dies de la nostra estada allà. 

Al principi, no enteníem molt bé als nostres monitors, ja que parlaven mig català mig valencià, però tot va ser acostumar-se. Una vegada instal·lats a les habitacions..primers apunts! Ens dirigíem a una sala on vam veure un vídeo i havíem d’apuntar el més important perquè la major part del contingut el necessitàvem pel nostre dossier. 

Després de dinar, el bon rotllo amb els monitors es començava a notar. Ja estàvem allà, la primera activitat: el creuer per la desembocadura de l’Ebre. Va ser una gran estoneta junts, lúdica i alhora pedagògica. Seguidament vam anar al port de Sant Carles de la Ràpita per saber com es feia una subhasta de peix. Era molt curiós perquè els compradors miraven el gènere mitjançant unes pantalles grans per on anaven passant les caixes en una cinta  i quan algú volia la caixa premia un botó i la comprava. Al sortir del port ens vam dirigir a Sant Carles de la Ràpita, però aquesta vegada al poble; portàvem un mapa i per grups ens vam separar, teníem dos objectius: Contestar unes preguntes proposades per les nostres tutores al dossier i saber situar 5 elements dictats també al nostre treball . Ens vam perdre més d’una vegada, vam córrer amunt i avall, vam riure i sobretot vam acabar rebentats, però la feina estava acabada. 

Després de sopar, a l’estona lliure vam començar a agafar-li molta confiança a lo Jordi i vam riure a més no poder amb ell. Aquella nit, teníem una gimcana amb 6 proves, tothom les va passar, encara que hi havia algunes més fàcils que d’altres.

A l’hora de dormir, les nostres tutores i l’Imma, van tenir que avisar-nos moltes vegades perquè ens dormíssim.. ja era tard, però encara volíem xalar i demà no podríem aprofitar amb les activitats.

El segon dia vam anar 9km en bici, rodejant les dunes i aprenent moltes coses, van haver-hi caigudes, xocs, risses i vam passar molta calor però vam acabar a la platja. Aquest dia tocava dinar fora, vam menjar a un bufet lliure, una fideuà que estava boníssima, i aquell dia sí que vam formar una bona de gresca amb lo Jordi i la Damaris, tots a la taula, cantant, rient i passant-nos-ho d’allò més bé. A l’acabar de dinar, vam passar per una experiència graciosa però una mica fastigosa, sembrar arròs.. els peus s’enfonsaven al fons de l’aigua i relliscava molt, però lo millor de tot va ser el nostre estil per llençar les llavors jaja.

Després d’un complet i cansat dia, una recompensa..1 horeta de piscina! Encara que no feia molt bon temps, gairebé tots vam acabar dintre de l’aigua! Després de la piscina i de dutxar-nos les nostres profes, van proposar-nos una activitat que consistia en inventar-nos una cançó amb totes les experiències sobre lo Delta!

Aquella nit per sopar ens van ordenar de menor a major d’edat, de manera que tothom es relacionés amb tothom. A l’acabar l’àpat.. vam anar a la sala de la discoteca on allà ens van barrejar amb 2 escoles més i ens van explicar una història de por; tot seguit vam anar sortint de 15 en 15 cap a fora. A l’arribar fora, vam agafar direcció cap a on es sentia una música tenebrosa, i allà a l’entrada..hi havia un home amb una túnica negra amb caputxa, màscara blanca i una campana..va ser horrible! Ens situàvem a l’entrada del “túnel del terror”, l’objectiu era entrar i agafar un penjoll, dirigir-lo a la llum de la lluna i dir: moriu besties malignes! Ho vam passar majoritàriament molt malament, estàvem plens de por i cridant com a bojos, encara que hi va haver-hi gent, que va entrar 2 vegades.

Un cop acabat aquesta mala estona, vam presentar davant els monitors, i les professores les nostres cançons, un camp de futbol es va convertir en el plató de “Tu si que vales”..i a l’acabar, apa! a dormir que  l’endemà era l’últim dia i s’havia d’aprofitar a tope.

El tercer dia vam fer perxa, que es una mena de barca amb la base plana feta així perquè sigui difícil de bolcar. Vam fer grups de 5 i havíem de fer una competició per veure qui agafava més ànecs. Ens vam picar per veure qui aconseguia més jaja. Després de dinar, va arribar l’hora del comiat, fotos amb lo Jordi i la Damaris, i les seves paraules que tots dos ens van dedicar, van ser molt boniques, ens van arribar molt.

D’aquesta experiència, ens emportem uns grans records i ara estem amb “depressió post Delta”, no volíem tornar a Barcelona!  Donem les gràcies als monitors perquè ens han tractat molt bé i eren els amos! Per les cançons a l’autocar, els dinars, les nits, les risses i tot lo viscut allà no ho oblidarem mai, i com deia la cançó:

Lo Delta, lo Delta
lo Delta de l’Ebre

ai si m’agrada ai ai si m’agrada!

Delta de l’Ebre 12, sense paraules.

Andrea Sola (2nB d'ESO)

Benvingut Espígol!!!

Després que entre tota l'escola escollíssim que calia fer les classes més verdes, tothom ha anat plantant les seves aromàtiques. A 2n d'ESO ens ha tocat l'espígol! Els cuidarem molt bé!!!

Aquí teniu unes quantes fotos de com els varem plantar entre tots i totes!

Certamen literari dels Jocs Florals

Aquest matí hem celebrat el nostre tradicional certamen literari. Us presentem les composicions guanyadores i felicitem a tots els que amb la vostra participació l'heu fet possible.

PSEUDÒNIM: LOLLIPOP 

LEMA: AMOR 

ELS AMORS

Existeixen tres amors:

el de la família,

el de l'amistat

i un més especial.

El de la família

és el més important,

sense un dels membres,

costa tirar endavant.

Les bones amigues

al teu costat creixen

vivint la vida

amb tu la gaudeixen.

I després està ell,

les ganes d'abraçar-lo,

però també són presents

les de petonejar-lo.

Quan ell em mira

em poso nerviosa

però respiro a fons

i penso en altres coses.

I em pregunto:

“És això l'amor?

És aquesta dolçor

que sento al meu cor?”

                               Mireia Gómez

 

PSEUDÒNIM: ARALC 

LEMA: PÀTRIA-NATURA 

EL CAMP FLORIT

Les roses vermelles com la sang,

desprenen amor pel camp,

i les blanques i alegres margarides

il·luminen el camp amb picardia.

Les violetes ben liles

es col·loquen en files,

i les tulipes roses

amaguen virtuts molt valuoses.

La puresa dels lliris

arriba a tot arreu on miris,

i els clavells taronges

et posen les galtes roges.

Les petites roselles

amaguen misterioses rareses

i els grans narcisos

a tots els éssers vius fan feliços.

Els grans gira-sols

persegueixen al sol,

i el blanc gessamí

confiança rep de mi.

El preciós camp florit

il·lumina el meu esperit,

pau, amor i felicitat em dóna

i la tristesa i la por se les emporta.

                                     Clara Edo

 

PSEUDÒNIM: AERDNA

 LEMA: FE 

SI CONFIES EN TU MATEIX, HO TENS TOT GUANYAT

Ha arribat el moment de pensar, de posar seny. Sé que la vida dóna moltes voltes, i al final sempre hi ha el mateix. Sé que és una gran errada ensopegar dues vegades amb la mateixa pedra, però i què? Ja tindré temps de rectificar, al cap i a la fi, sóc encara una cria, només tinc 14 anys i tota la vida per endavant. Tot i que vulgui créixer massa ràpid, sé que després em penediré.

En aquesta vida tot té el seu moment, i si ho avanço de res servirà, per això et dic: no corris, ja vindrà. He pogut comprovar que amb un petit canvi et pots adonar qui de les teves amistats, està perquè t'estima i qui està per estar. I potser, aquelles persones que han estat al teu costat tota la vida, amb les que has plorat i rigut, amb les quals has jugat i barallat, aquestes ja no estan.... I la veritat és que a l'hora de prendre una decisió, has de pensar-la bé, ja que no saps si tot no canviarà. Al llarg de la teva vida, passaran milers de persones, bones o dolentes, amics o enemics, amb bons o mals moments, però d'aquesta manera comprovaràs que has de confiar en tu mateix, t'hauràs de mostrar tal i com ets; perquè si mostres una part de tu que no és vertadera, la gent estarà amb tu pel que aparentes, no pel què ets. Pot ser ets d'aquestes persones que agafen afecte molt ràpidament i de vegades les aparences enganyen; i segurament per aquestes persones que per tu són molt, per a elles no ets res. Sort que en aquesta vida encara hi queden persones que valen la pena, per les que de debò lluitar, aquestes t'han demostrat que sempre estaran.

L'últim que has de fer és perdre l'esperança, perquè si tu et tens fe i confies en tu mateix, li veuràs el costat bo a totes les coses i mai deixaràs de lluitar; perquè si alguna cosa m'han ensenyat els meus pares, ha estat moure cel i terra per allò que vull, pel meu somni, però sobretot mai enfonsar-me per moltes ensopegades que et vinguin, bàsicament, perquè si tu perds l'esperança res serveix i tots els teus esforços enrere hauran quedat.

Viu la vida intensament i aprofita cada moment com si fos l'últim, i recorda: confia en tu mateix.

Sigues feliç perquè tots tenim dret a accedir a la felicitat...!

                                                                  Andrea Sola

PSEUDÒNIM: ALRAC

LEMA: AMOR (ACCÈSSIT)

NO M'HO CREC

Avui se'm cau el món a sobre, si no estàs al meu costat, ara ja no puc abraçar-te, avui només puc portar-te flors. No m'ho crec, no em crec que ja no estiguis amb nosaltres, que d'un dia per l'altre te'n vagis. Ara només vull tornar a estar al teu costat, o almenys tenir l'oportunitat d'acomiadar-me de tu... Donar-te les gràcies per lluitar sempre i per no rendir-te mai, per seguir endavant, per la teva família i amics. I sobretot pel carinyo i amor que em donaves.

A vegades la vida no és justa, s'emporta les persones que més estimes, però és llei de vida, perquè tothom sap el dia que neix, però mai sabem el dia que morirem. Quan menys t'ho esperes se'n van, quan menys m'ho espero ja no estàs amb mi. Quan més et necessito, no et tinc al costat. NO M'HO PUC CREURE!

També vull demanar-te perdó per si alguna vegada he fet coses que no t'han agradat o t'han fet sentir malament, per a vegades no seguir els teus consells i tornar a ensopegar amb la mateixa pedra, perdó. “Te echo mucho de menos”. Encara que el món se'm caigui a sobre, cada vegada que escolto el teu nom o escolto parlar d'aquest tema, haig de ser forta i seguir endavant, però no puc ser forta si no estàs al meu costat, perquè tu eres l'única que m'ajudava a seguir endavant, amb tan sols un petó, una abraçada, un somriure... Només tu feies que cada vegada que queia m'aixequés. Se'm fa difícil arribar a casa i veure que tu ja no estàs i que no estaràs mai més, que no hi seràs el dia del meu aniversari, ni els dies més importants de la meva vida, només em veuràs des del cel.

Has, ets i seràs la millor persona, la millor dona, la millor mare, amiga, àvia... Tu eres com la meva mare, la que amb ella no em faltava res, no em sentia sola... Ara que no hi ets em falta de tot i em sento més sola que mai. Eres d'aquestes persones que li demanaves qualsevol cosa i ho donaves, la que em donava de tot, fins i tot els capricis que tenia, tu me'ls donaves. TU, ÚNICAMENT TU, m'has fet ser forta i seguir endavant per molts problemes que tingui, dones com tu mai se n'obliden, com tu cap, com tu res, et necessito al meu costat, però .... SIEMPRE FUERTES.

                                                                   Carla Guerrero

PSEUDÒNIM: KATNISS 

LEMA: PÀTRIA-NATURA (ACCÈSSIT)

LA FADA DELS VALORS

Us vull explicar la llegenda

d'una dolça fada del bosc

que amb l'ajuda dels colors

ens reparteix tots els valors.

Amb el groc ens dóna alegria,

somriures i felicitat,

que la vida ja és prou trista

per estar sempre enfadat.

Amb el blau, fe repartirà

perquè fins i tot els més foscos

somnis i desitjos tindran

que amb el temps, es compliran.

Amb el verd reparteix esforç,

recorda que sense lluitar

ho podràs aconseguir

el que desitges de debò.

Amb el púrpura, amistat,

confiança i solidaritat,

perquè tothom vol tenir amics

que l'estimin de veritat.

Amb el vermell ens dóna amor,

que amb petit raig de llum

eliminarà el dolor

i ens omplirà d'estimació

I amb el taronja, valentia

per les nostres pors superar

mirant sempre cap endavant

fins que arribem al final.

La fada jeu ara tranquil·la,

contempla l'arc de Sant Martí,

ja ha fet la seva feina

i se'n tornarà a dormir.

                                                                    Mireia Morera

Fem pràctiques de cinemàtica amb l'scalextric

Aquesta setmana a ciències hem fet unes pràctiques de física ben diferents i divertides: hem jugat amb l'scalextric. Hem simulat una cursa de fórmula1, on cadascú tenia un càrrec: corredor, comissari de pista i cronòmetre. Cada equip anava prenent el temps que feia per volta. A partir d'aquí tractarem les dades i farem gràfics de moviment per interpretar com ha anat la cursa.

Fem contes de ciència:: La història del nostre ésser viu, Volcànium

A segon, després de treballar les funcions vitals dels éssers vius vam inventar-nos un nou organisme adaptat a un medi extrem. Hem aprofitat aquest treball per fer un conte científic i presentar-nos al concurs del museu de la ciència Contes de ciència. El resultat ha estat molt interessant i divertit, tan per la imaginació que han tingut els alumnes per imaginar-se nous éssers vius, com dels contes que n'han resultat.
De tots els contes que heu fet, només un es podia presentar. L'escollit ha estat el de l'Aridna Sanchís basat en l'organisme inventat per ella i per ja Judith Langarita i Judith Gabarrús. De tota manera, felicito a tothom per la feina feta i per participar-hi!

Mercè Guilera

La història del nostre ésser viu, Volcànium

Hi havia una vegada una noia jove, es deia Irene i era científica. A la feina li van proposar inventar un nou ésser viu, ella estava molt interessada en aquest projecte però no sabia com fer-ho. De vacances a Tenerife, visitant els voltants del Teide, es va adonar que s'havia perdut per uns camins i l’havien conduit a una platja desconeguda. Es va quedar sorpresa i perplexa quan li va semblar veure un volcà al lluny de la platja, va anar corrents, estava molt emocionada, perquè va comprendre que d’allà podria treure un nou ésser viu, podria fer el projecte que li havien proposat perquè en aquell medi inhòspit podria treure'n una nova vida.

Des de aquell dia la Irene anava cada dia a aquell volcà per veure si se li ocorria alguna idea. Després d’anar tres dies se li va barrejar atzerozament unes substàncies químiques i les va deixar dintre del volcà. Al dia següent va anar a veure si hi havia agut algun canvi, i va veure que es movia alguna cosa dintre del volcà, era molt petit, gaire bé no es veia, però ella no es va rendir, al dia següent va tornar-hi. Dia a dia anava observant aquell ésser viu que anava creixent. Va comunicar el seu descobriment a l'empresa, i aquesta li va encarregar que continués amb l'experiment.

Va passar un any a Tenerife, fins que el nou ésser viu no va tenir una forma concreta. l’havia anomenat Volcanium, ja que va ser creat dins d’un volcà. Era un nou ésser viu, el primer que existia, era gran per el poc temps que feia que la Irene l’havia creat. Tot el seu cos estava recobert de roques per està ben protegit, els seus aparells digestius estaven molt preparats perquè el Volcanium només s’alimentava de la lava que expulsava el volcà quan entrava en erupció.

La Irene es va adonar que en Volcanium es podia reproduir de forma asexual, ell sol. Un dia mentre la Irene observava orgullosa el seu nou projecte, on havia creat el seu ésser viu, va observar que el Volcanium s’arrencava una roca del seu cos. Als pocs dies va sortir un nou individu, era igual que el que ella havia creat.

Aquella mateixa tarda va trucar ansiosa a la feina, per explicar-los tot el que havia descobert en aquells pocs dies. Ja que en Volcanium no era només un ésser viu nou inventat, sinó que es podria convertir en una espècia ja que es podia reproduir per si sol.

The Fonix

Com ja sabeu vam participar al concurs d'anglès Interescolar de Catalunya anomenat The Fonix. Els alumnes que ens han representat no han quedat finalistes però han quedat en molt bona posició i això fa que en fem una valoració molt positiva de la seva participació.

Felicitem a aquests alumnes pel seu esforç i per l’actitud tan positiva que tenen davant una llengua que els obrirà moltes portes en el futur i els animem a continuar participant de concursos i proves externes que els ajudin a fiançar els seus coneixements.

  Mireia Gómez WELL DONE!!!!! We’re proud of you!!!