ÉS L'HORA DELS ADÉUS

Volem tancar aquest bloc donant gràcies a l'alumnat de 4t, part dels diners recaptats pel viatge a Londres i la seva festa de comiat van ser lliurats a l'escola amb finalitat solidària: ho destinarem a les missions de les germanes perquè elles ho facin arribar a les que en aquest moment en puguin tenir més necessitat.
També volem compartir les paraules que van adreçar els alumnes de 4t a tots els presents a la festa de comiat, són un bon repàs del seu pas per l'escola i les fotos que ells mateixos ens han fet arribar. Moltes gràcies a tots per ajudar a fer aquesta entrada del vostre bloc.
  Ja ha arribat, ja és el dia. Avui tots junts recordem el pas per la nostra escola... Tot va començar aquell matí tan llunyà enterrat en la nostra memòria. Els pares i fills s’acomiadaven per primer cop en mig de llàgrimes. Entràvem a una casa que desconeixíem, però que aviat vam fer nostra. No ens hem adonat del què era fins que ens hem trobat aquí acomiadant-nos d’aquesta segona família. Perquè això és el que som, una gran família. Molt diferents els uns dels altres, amb les nostres disputes... però tot i així, avui, 13 anys més tard, seguim units com el primer dia. Sabem que ens podem portar més bé o més malament, però si algú ens necessita sortim tots a la defensa com si fóssim un sol. Companys que portem des de sempre junts, uns altres que han marxat i uns altres que han vingut, però cada any aconseguim anteposar les nostres diferències per compartir noves experiències. Perquè d’experiències, n’hem tingut moltes! Aquella excursió a P-5 a l’aquari, on tots estàvem emocionats perquè per nosaltres, anar d’excursió, era com una gran aventura. O aquell cop que vam anar a la granja i vam munyir la vaca Filomena. I qui no recorda l’entrada a l’escola, quan la Hermana Carmen ens donava un petó “de bon dia” a cada un de nosaltres, tots els matins? Infantil va ser una primera etapa curta, però cada record que conservem és únic. També conservem moltes bones experiències durant l’etapa de Primària: les festes d’aigua al pati de dalt, els berenars que compartíem tots junts; la famosa trepitjada de raïm a cicle inicial, tots estrenàvem botes d’aigua aquell dia que van acabar empastifades. Va ser una sortida per recordar, igual que l’excursió en vela o la sortida a via Ferrata, on tot i la por que teníem vam aconseguir escalar per aquelles muntanyes. I qui pot oblidar totes les diades esportives al Parc de la Pegaso, on el que tots volíem era jugar amb l’aigua... I tots aquells migdies de pluja veient pel·lícules i amagant-nos dels professors. De pel·lícules també en vam veure moltes a Primària: ET que va ser un drama total perquè tots vam acabar plorant, Billie Elliott que ens va ensenyar a lluitar pel que volem o La vida es bella que ens va ensenyar que cal aprofitar cada dia com si fos l’últim. Van ser sis anys que se’ns van passar ràpid, però marcaven el fi de la nostra infància i el començament de la nostra adolescència. Ui, l’adolescència. Que ho expliquin els nostres professors de l’E.S.O. com els hi hem fet passar aquests últims quatre anys! Tot i que els hem fet patir molt, també hem tingut experiències molt bones i sobre tot, divertides. Pares, millor tapeu-vos les orelles… El nostre grup a primer passarà a la història com un dels més conflictius que ha tingut, tot i què els nostres tutors Sebastià i Olga van tenir molta i molta paciència. Al principi, vam arribar una mica espantats. Ja ens havien advertit que a l’E.S.O. es treballava molt més, i que els professors eren més estrictes. A més, cal dir que érem els conillets d’índies utilitzant llibres digitals i portàtils. Molts no ens en vam sortir d’aquest curs tan mogut, uns van haver de repetir i altres van decidir marxar de l’escola. Les nostres tutores de segon ens van assegurar que, quan van saber que ens tindrien l’any següent, es van comprar escuts i espases de playmobil per tenir-nos a ratlla. Per sort, segon va ser un curs més tranquil. Igual que vam dir adéu a alguns companys nostres de tota la vida, també van arribar cares noves. Ja no érem els petits, i ja sabíem com funcionava tot. Havíem conegut les conseqüències dels mals comportaments… Això ens va fer treballar més, però la feina va tenir recompensa a final de curs. Vam anar a Lo Delta de l’Ebre! Les primeres colònies tots junts, amb la Mercè Guilera, la Mercè Julià i l’Imma, que ens cantaven bon dia pel matí! Vam gaudir molt aquells tres dies: vam sembrar arrós, vam viure una nit de por, vam fer llargs passejos amb bicicleta, vam inventar-nos una nova lletra per a la melodia de Ai si eu te pego… Però tothom va coincidir en que el millor de totes les colònies, no havia sigut ni el lloc ni les activitats, sinó la companyia. Perquè podem ser a qualsevol lloc, però si estem tots junts la diversió està assegurada! I ràpidament, havíem arribat a tercer amb les tutores Mercè Abad i Anna Cercós. Tot estava passant molt ràpid, i devia ser perquè, per molt que ens queixéssim dels exàmens i la feina que ens posaven, començàvem a veure el final del nostre trajecte. Tercer era un any per començar a pensar en el què faríem i per esforçar-nos al màxim ja que la matèria era molt més difícil. El recordem com un any de molt d’esforç i treball, però també amb els seus moments bons, com per exemple la sortida al Canal Olímpic on tots feiem curses amb la canoa aviam qui era el més ràpid, i més d’un va caure a l’aigua! Però el millor any de tots ha estat sens dubte quart de l’ESO. Per una part ja estàvem nerviosos perquè no volíem que el curs s’acabés ni marxar de l’escola, però ens vam dir a nosaltres mateixos que encara quedava tot un any. Un any increïble en que els professors ja ens coneixien i ens permetien més coses que normalment. Un any de diversió en que el més important era viure cada dia amb alegria i estar amb els teus amics i companys més que mai, perquè sabíem que ens trobaríem a faltar quan tot això s’acabés. Ja érem els grans de l’escola i això volia dir ajudar als més petits (com a Padrins Lectors) però també classificar-nos en un itinerari, i començar a pensar en el nostre futur. I la veritat és que les nostres tutores, l’Helena Giménez i la Mercè Abad, ens van ajudar molt amb totes les nostres decisions, que per petites que fossin en realitat, a nosaltres ens semblaven la fi del món. Coincidim en que la millor experiència d’entre totes les de quart va ser el viatge a Londres. Quants records inoblidables ens emportem d’aquella magnífica experiència. Tornàvem a sentir-nos petits i tornàvem a imaginar que començàvem una gran aventura. Des del moment en que ens vam acomiadar dels nostres pares i l’autocar ens conduïa cap a l’aeroport, ens vam convertir en persones més independents. Més madures. I a l’hora, el grup en sí estava més unit. Deixàvem de costat les nostres diferències i ens adentràvem a un país desconegut. Junts. Com una família. Perquè això, al cap i a la fi, és el que som. Una família on cada membre és diferent a l’altre, on cadascun té unes virtuts i uns defectes, i que per casualitats de la vida o per desig del destí, s’han trobat tots junts i han compartit 13 anys de les seves vides. Perdoneu si algun cop hem estat una mica insuportables, o us hem culpat per alguna cosa tot i saber que vosaltres només heu buscat sempre el millor per nosaltres. Perdoneu si no ens hem près seriosament alguna cosa important, o fins i tot perdoneu-nos si alguna vegada hem comès algun error que us ha sabut malament o ha ofès a alguna persona pel camí. I, sobretot, gràcies. Gràcies a tots per educar-nos i formar-nos, per ajudar-nos a convertir-nos en millors persones, per ensenyar-nos a escoltar però també a ser crítics, per demostrar-nos que ningú és superior a ningú, per fer-nos perdre les pors, per estar al nostre costat quan havíem de superar els reptes més difícils, per fer-nos creure en nosaltres mateixos… Perquè fa més qui vol que qui pot! Perquè, tot i que sigui un tòpic, qui ho segueix ho aconsegueix. Gràcies, de veritat, de tot cor. És per tot això i per molt més que us volíem agrair a tots, especialment als professors i professores, formar part d’aquesta dolça infància i d’aquesta moguda adolescència amb un petit detall. I sí, marxem d’aquí per seguir el nostre camí a un altre lloc. Un camí llarg que a vegades haurem de fer sols. Però el record de la nostra gran família i de la nostra petita escola sempre perdurarà en la nostra memòria. No és un adéu, Dominiques, és un :FINS AVIAT

 Molta sort en el nou camí i ja sabeu que l'escola és casa vostra. Ens farà molta il·lusió que ens visiteu sovint i que compteu amb nosaltres pel que necessiteu. Fins aviat

EXPOSICIÓ SOBRE ELS DRETS HUMANS

L'assignatura d'ètica ha acabat amb l'organització d'una exposició sobre els Drets Humans.
L'alumnat, per grups, triava una temàtica al voltant d'algun dels grans blocs relacionats amb els Drets: llibertat, salut, educació...
Un cop triat, cada grup decidia des de quin punt de vista volia afrontar el tema escollit, ja que eren molt amplis i calia acotar. Per exemple: llibertat d'expressió, llibertat de tria de religió, educació al 3r Món, discriminació per raons religioses o de raça...
I ja feta aquesta primera part del treball, han fet una primera recerca, selecció i anàlisi de la temàtica triada, que, finalment, havien d'exposar en un plafó creatiu dissenyat per ells.
Aquesta part ha tingut diverses fases: disseny del plafó, presentació del projecte als companys, avaluació i propostes de millora per part de tots, i, finalment, construcció i exposició

Aquest és el resultat

ELS ALUMNES ENS PARLEN DE LA SEVA EXPERIÈNCIA DE PR...

El nostre Projecte de Recerca es centrava en la torre del rellotge del palau de Westminster, el Big Ben. Vam escollir aquest tema perquè és un dels edificis més emblemàtics de Londres, i ens va semblar que podia ser interessant fer una recerca sobre el Big Ben. A més a més creiem que és un tema que abasta molts camps de treball i diferents àmbits com per exemple l’artístic o l’històric i ens ha fet conèixer més la cultura de Londres.

La nostra experiència sobre el moment de l’exposició, ha estat molt gratificant, molt millor del que esperàvem. El fet de poder explicar tota la informació recercada durant tot el curs, ha estat un moment ple d’il·lusió i a més hem pogut veure que tot esforç té la seva recompensa. Ens ha agradat molt realitzar aquest treball ja que ens ha servit per saber organitzar-nos pels treballs en grup, saber escoltar a la resta dels components del grup quan proposaven alguna idea, i acceptar les critiques de la nostra tutora del PR, la Mercè Julià, que volíem agrair-li un altre cop tot el que ha fet durant la recerca, GRÀCIES MERCÈ. Ens ha servit per mantenir-nos unides i per preparar-nos pel Treball de Recerca de Batxillerat. Estem molt satisfetes del nostre resultat!!

Judith Langarita, Ariadna Sanchís i Andrea  Sola. (4t ESO A)

El nostre Projecte de Recerca tractava sobre el grup de música Queen. Vam escollir aquest tema perquè hem crescut amb les seves cançons i ens feia il·lusió saber més coses sobre aquest grup. Vam explicar la vida de cada component del grup i la dècada dels anys vuitanta, ja que és, l’època de màxima esplendor.

En el moment que vam haver d’exposar ens vam posar molt nervioses, però tot va sortir bé. Vam viure moltes emocions, vam riure, vam plorar, etc... Vam viure un moment molt emotiu en escoltar una de les cançons durant l’exposició que no vam poder evitar que ens caiguessin unes llàgrimes. Finalment ens van felicitar i vam sentir que se’ns treia un pes molt gran de sobre.

Marina Pérez,   Aina Ruiz i Laura Sánchez (4t A ESO)

El nostre treball tractava sobre Harry Potter i la relació que té amb Londres.  Des del principi ens vam mostrar molt entusiasmades amb fer aquest Projecte, ja que aquesta és la nostra saga preferida. Estem molt contentes del resultat final, no només per com ha quedat el treball sinó perquè a més hem gaudit cada moment que el fèiem.

Estàvem molt nervioses al començament de l’exposició, però després ens vam relaxar al veure les cares dels professors que feien de jurat, les mateixes cares que veiem cada dia. La satisfacció més gran del projecte ha estat veure les cares d’orgull, tan dels professors com de les famílies.

Sònia Meseguer i Mireia Morera (4t-B E.S.O.)

El nostre treball de recerca tractava de la figura de Winston Churchill, el primer ministre de Gran Bretanya durant la Segona Guerra Mundial. Al principi estàvem una mica indecisos sobre quin tema escollir però ràpidament ens va cridar l’atenció un dels personatges més importants de la història, Sir Winston Churchill. Estem molts contents amb tot el procés que hem seguit durant la realització del treball.

Com quasi tothom, estàvem molt nerviosos en un principi però a vam anar agafant confiança poc a poc, les cares alegres dels jutges i dels pares ens van donar una pista de com estava anant la cosa. En general la presentació va ser satisfactòria i vam acabar amb un somriure a la cara. Quan vam sentir els aplaudiments va ser com una senyal de que ja havia acabat tot, ja érem lliures.

Marc Ibáñez, Maria Lopez i Héctor Guevara (4t-B E.S.O.)

El nostre Projecte de Recerca, estava dedicat a la famosa figura literària del segle XIX, Sherlock Holmes. Per fer aquest projecte hem volgut interioritzar el personatge, per aconseguir-ho cada integrant del grup ens hem llegit diferents novel·les. Gràcies a aquest projecte, hem pogut endinsar-nos en el meravellós món d’aquest carismàtic detectiu, i del seu atent company Watson i el seu enginyós creador Sir Arthur Conan Doyle.

Al començament de l’exposició estàvem molt nervioses, però de mica en mica ens vam acostumar a parlar en públic i vam poder gaudir de la nostra exposició ja que el tema sempre ens ha apassionat. Estem molt contentes amb el resultat del treball i de l’exposició i esperem que la gent i la nostra tutora del PR hagin gaudit tant com ho hem fet nosaltres.

Clara Edo, Luna Oliván, Gloria Úbeda. (4t.ESO.B)

El nostre PR vam voler enfocar-lo a la nova torre de Londres, ArcelorMittal Orbit. Per  fer aquest treball vam voler informar-nos a través dels mitjans de comunicació, enviant-los e-mails. També vam poder contactar amb els propis dissenyadors de la torre . Apart ens hem informat del perquè de la construcció, i la nostra interpretació de la torre que creiem que ha estat molt ben dissenyada i el motiu dels dissenyadors pel qual varen presentar el disseny.

La sensació d’exposar davant d’uns professors que els havíem tingut durant tota l’etapa de l’ ESO potser ens va fer tranquil·litzar de la idea de tenir també els familiars a la classe. Ha sigut una experiència molt enriquidora en la que hem après a fer una recerca d’informació de veritat i no com moltes vegades la fem, ha sigut un projecte que ens ha ensenyat també a poder contactar amb uns mitjans de comunicació d’una manera formal, el resultat de tot el treball ha estat molt positiu.

Marta Amoròs, Adrià de Castro i Marc Clotet

El nostre PR era The British Museum, un antic i majestuós museu que alberga moltíssimes peces de cultures d’arreu del món. Ens vam basar especialment en la part egípcia, ja que a les tres membres del grup ens cridava l’atenció.

El matí abans, estàvem molt nervioses tot i que tots els professors ens deien que ens relaxéssim. Just a les tres, van començar a entrar el jurat i part del públic. La tensió es notava en l’aire, però poc a poc va anar disminuint. Però als cinc minuts, vam fer nostra la sala! Tot el coneixement es va veure reflectit en la nostra forma d’exposar.

Volem donar les gràcies a tot el públic i jurat i, especialment, al nostre tutor, el  Sebastià, per haver-nos ajudat al llarg de tot el procés!

Andrea Cardenal, Mireia Ferrer i Mireia Gómez

El nostre projecte de recerca tractava sobre la vida privada, els teatres i les obres de William Shakespeare. Aquest treball no volíem plantejar-lo com un treball normal de viquipèdia sinó que vam plasmar-ho com un passeig des de la seva infància fins la seva mort.

Al acabar el treball estàvem molt nervioses per com ho faríem, pels nervis per la roba que portaríem, tot en general. Però finalment creiem que ho vam fer acceptable.

Estem orgulloses del nostre esforç ja que la llengua catalana no se’ns dona molt bé.

Talía López, Marianela García i Judit Gabarrús.

El nostre PR tractava del London Eye. Vam escollir aquest tema per el nostre treball perquè ens va sorprendre que encara que fos tant nou, sigui tant representatiu de Londres. Durant el procés de recerca d’informació, ens vam adonar que no hi havia gaire i vam tenir que eliminar algunes idees que teníem pensades. El dia de l’exposició, estàvem molt nervioses perquè no sabíem si els nervis ens la jugarien i si acabaria de sortir bé la presentació, però finalment vam defensar el nostre treball perfectament.

Ens sentim orgulloses del nostre treball i de com hem treballat. Volem donar les gràcies a la nostra tutora del PR, la Fina, per estar darrere de tot aquest treball i de ajudar-nos durant tot el projecte.

Meritxell Gutiérrez i Maria Flores (4t ESO B)

El nostre treball tractava sobre el Gran incendi de Londres. Vam escollir aquest tema perquè no era un tema molt conegut però era important ja que va marcar un abans i un després a la ciutat. Vam voler extreure tota la informació possible de les xarxes  ja que pensàvem que hi hauria molt poca informació, però ens vam donar compte que si que hi havia. Posteriorment vam seleccionar-la i vam pensar com la presentaríem.

Un cop fet tot el treball, el dia de l’exposició vam passar molts nervis per  si fèiem alguna cosa malament, i amb els nervis dels companys encara augmentaven més els nostres,  però finalment  tot el treball va tenir la seva recompensa.

 Sylvia Manzano Esteve, Mar Oliva (4tESO-A)

El nostre treball  era dels ponts de Londres, Per què el vam escollir? Perquè pensàvem que era interessant i fàcil, però desprès em vam adonar que era més avorrit del que pensàvem  ,així que vam adaptar el treball als nostres interessos per així poder fer un treball més interessant i motivador.  Ens vam decidir per representar un pont de una manera creativa, dos vídeos i un quadre.

Al començament de la presentació ens vam posar nerviosos perquè hi vam tenir problemes amb el ordinador, però un cop solucionat ens vam començar a sentir més còmodes.  A la  meitat de la presentació ja no hi havien nervis i va sortir tot molt bé.

Martí Serrallach, Nicolay Serrano, Ignasi Basté

Nosaltres vam escollir i treballar el tema de l’ Street Art ja que era un tema molt curiós que ens va cridar l’atenció. Vam tenir algun problema amb un altre grup a l’hora d’escollir-lo i gairebé acabem fent el tema de La guàrdia reial. Estem contents de la nostra elecció i del procés de treball que hem fet.

Érem l’últim grup en exposar, i estàvem molt nerviosos, a més a més vam haver d’esperar 10 minuts a que entrés tothom i això ens va posar més nerviosos.  Però tot va sortir bé i poc a poc ens vam anar tranquil·litzant. És una experiència molt bona, però no la tornaríem a repetir.  

Ivan Hernan, Gerard García, Joan Castro

Vam decidir triar el tema del Blitz ja que no sabíem que significava ni l’expressió; encara que durant el procés del treball se’ns va arribar a fer una mica llarg i pesat. Preferiríem haver triat un altre tema per treballar. Per un altre costat entre el grup ens hem posat d’acord sense problemes i això va fer la feina molt més fàcil, sobretot al final.

Com a anècdota destacaríem els problemes tècnics que vam tenir durant la presentació: ja que l’ordinador es va bloquejar i un dels vídeos no carregava. Això ens va posar una mica nerviosos.

Fangfang Zhang, Raúl Benítez i Iván Rivera.

FINS SEMPRE, FILLOLS I FILLOLES!!!

Aquesta tarda els i les alumnes de 4t d’ESO i els nostres fillols i filloles d'I 5 ens hem dit FINS SEMPRE... 

Els petits ens han preparat un emotiu power point que ells mateixos han llegit i ens han regalat un bonic punt de llibre fet per ells. I nosaltres els hem regalat un conte, també fet per nosaltres, personalitzat amb les seves fotografies i les històries que sabíem que els hi agradaven.

Ha estat una tarda ben especial en la que fins i tot hem vist llàgrimes d'emoció...

Aquest ha tornat a ser un gran projecte, que cada any ens deixa amb molts bons records i bones amistats.