Aquest matí hem celebrat el nostre tradicional certamen literari. Us presentem les composicions guanyadores i felicitem a tots els que amb la vostra participació l'heu fet possible.
PSEUDÒNIM: LOLLIPOP
LEMA: AMOR
ELS AMORS
Existeixen tres amors:
el de la família,
el de l'amistat
i un més especial.
El de la família
és el més important,
sense un dels membres,
costa tirar endavant.
Les bones amigues
al teu costat creixen
vivint la vida
amb tu la gaudeixen.
I després està ell,
les ganes d'abraçar-lo,
però també són presents
les de petonejar-lo.
Quan ell em mira
em poso nerviosa
però respiro a fons
i penso en altres coses.
I em pregunto:
“És això l'amor?
És aquesta dolçor
que sento al meu cor?”
Mireia Gómez
PSEUDÒNIM:
ARALC
LEMA: PÀTRIA-NATURA
EL CAMP FLORIT
Les
roses vermelles com la sang,
desprenen
amor pel camp,
i
les blanques i alegres margarides
il·luminen
el camp amb picardia.
Les
violetes ben liles
es
col·loquen en files,
i
les tulipes roses
amaguen
virtuts molt valuoses.
La
puresa dels lliris
arriba
a tot arreu on miris,
i
els clavells taronges
et
posen les galtes roges.
Les
petites roselles
amaguen
misterioses rareses
i
els grans narcisos
a
tots els éssers vius fan feliços.
Els
grans gira-sols
persegueixen
al sol,
i
el blanc gessamí
confiança
rep de mi.
El
preciós camp florit
il·lumina
el meu esperit,
pau,
amor i felicitat em dóna
i
la tristesa i la por se les emporta.
Clara Edo
PSEUDÒNIM: AERDNA
LEMA: FE
SI CONFIES EN TU MATEIX, HO TENS TOT GUANYAT
Ha
arribat el moment de pensar, de posar seny. Sé que la vida dóna
moltes voltes, i al final sempre hi ha el mateix. Sé que és una
gran errada ensopegar dues vegades amb la mateixa pedra, però i què?
Ja tindré temps de rectificar, al cap i a la fi, sóc encara una
cria, només tinc 14 anys i tota la vida per endavant. Tot i que
vulgui créixer massa ràpid, sé que després em penediré.
En
aquesta vida tot té el seu moment, i si ho avanço de res servirà,
per això et dic: no corris, ja vindrà. He pogut comprovar que amb
un petit canvi et pots adonar qui de les teves amistats, està perquè
t'estima i qui està per estar. I potser, aquelles persones que han
estat al teu costat tota la vida, amb les que has plorat i rigut, amb
les quals has jugat i barallat, aquestes ja no estan.... I la veritat
és que a l'hora de prendre una decisió, has de pensar-la bé, ja
que no saps si tot no canviarà. Al llarg de la teva vida, passaran
milers de persones, bones o dolentes, amics o enemics, amb bons o
mals moments, però d'aquesta manera comprovaràs que has de confiar
en tu mateix, t'hauràs de mostrar tal i com ets; perquè si mostres
una part de tu que no és vertadera, la gent estarà amb tu pel que
aparentes, no pel què ets. Pot ser ets d'aquestes persones que
agafen afecte molt ràpidament i de vegades les aparences enganyen; i
segurament per aquestes persones que per tu són molt, per a elles no
ets res. Sort que en aquesta vida encara hi queden persones que valen
la pena, per les que de debò lluitar, aquestes t'han demostrat que
sempre estaran.
L'últim
que has de fer és perdre l'esperança, perquè si tu et tens fe i
confies en tu mateix, li veuràs el costat bo a totes les coses i mai
deixaràs de lluitar; perquè si alguna cosa m'han ensenyat els meus
pares, ha estat moure cel i terra per allò que vull, pel meu somni,
però sobretot mai enfonsar-me per moltes ensopegades que et vinguin,
bàsicament, perquè si tu perds l'esperança res serveix i tots els
teus esforços enrere hauran quedat.
Viu la
vida intensament i aprofita cada moment com si fos l'últim, i
recorda: confia en tu mateix.
Sigues
feliç perquè tots tenim dret a accedir a la felicitat...!
Andrea Sola
PSEUDÒNIM: ALRAC
LEMA: AMOR (ACCÈSSIT)
NO
M'HO CREC
Avui
se'm cau el món a sobre, si no estàs al meu costat, ara ja no puc
abraçar-te, avui només puc portar-te flors. No m'ho crec, no em
crec que ja no estiguis amb nosaltres, que d'un dia per l'altre te'n
vagis. Ara només vull tornar a estar al teu costat, o almenys tenir
l'oportunitat d'acomiadar-me de tu... Donar-te les gràcies per
lluitar sempre i per no rendir-te mai, per seguir endavant, per la
teva família i amics. I sobretot pel carinyo i amor que em donaves.
A
vegades la vida no és justa, s'emporta les persones que més
estimes, però és llei de vida, perquè tothom sap el dia que neix,
però mai sabem el dia que morirem. Quan menys t'ho esperes se'n van,
quan menys m'ho espero ja no estàs amb mi. Quan més et necessito,
no et tinc al costat. NO M'HO PUC CREURE!
També
vull demanar-te perdó per si alguna vegada he fet coses que no t'han
agradat o t'han fet sentir malament, per a vegades no seguir els teus
consells i tornar a ensopegar amb la mateixa pedra, perdó. “Te
echo mucho de menos”. Encara que el món se'm caigui a sobre, cada
vegada que escolto el teu nom o escolto parlar d'aquest tema, haig de
ser forta i seguir endavant, però no puc ser forta si no estàs al
meu costat, perquè tu eres l'única que m'ajudava a seguir endavant,
amb tan sols un petó, una abraçada, un somriure... Només tu feies
que cada vegada que queia m'aixequés. Se'm fa difícil arribar a
casa i veure que tu ja no estàs i que no estaràs mai més, que no
hi seràs el dia del meu aniversari, ni els dies més importants de
la meva vida, només em veuràs des del cel.
Has,
ets i seràs la millor persona, la millor dona, la millor mare,
amiga, àvia... Tu eres com la meva mare, la que amb ella no em
faltava res, no em sentia sola... Ara que no hi ets em falta de tot i
em sento més sola que mai. Eres d'aquestes persones que li demanaves
qualsevol cosa i ho donaves, la que em donava de tot, fins i tot els
capricis que tenia, tu me'ls donaves. TU, ÚNICAMENT TU, m'has fet
ser forta i seguir endavant per molts problemes que tingui, dones com
tu mai se n'obliden, com tu cap, com tu res, et necessito al meu
costat, però .... SIEMPRE FUERTES.
Carla Guerrero
PSEUDÒNIM:
KATNISS
LEMA: PÀTRIA-NATURA (ACCÈSSIT)
LA
FADA DELS VALORS
Us
vull explicar la llegenda
d'una
dolça fada del bosc
que
amb l'ajuda dels colors
ens
reparteix tots els valors.
Amb
el groc ens dóna alegria,
somriures
i felicitat,
que
la vida ja és prou trista
per
estar sempre enfadat.
Amb
el blau, fe repartirà
perquè
fins i tot els més foscos
somnis
i desitjos tindran
que
amb el temps, es compliran.
Amb
el verd reparteix esforç,
recorda
que sense lluitar
ho
podràs aconseguir
el
que desitges de debò.
Amb
el púrpura, amistat,
confiança
i solidaritat,
perquè
tothom vol tenir amics
que
l'estimin de veritat.
Amb
el vermell ens dóna amor,
que
amb petit raig de llum
eliminarà
el dolor
i
ens omplirà d'estimació
I
amb el taronja, valentia
per
les nostres pors superar
mirant
sempre cap endavant
fins
que arribem al final.
La
fada jeu ara tranquil·la,
contempla
l'arc de Sant Martí,
ja
ha fet la seva feina
i
se'n tornarà a dormir.
Mireia Morera
