Fem contes de ciència:: La història del nostre ésser viu, Volcànium

A segon, després de treballar les funcions vitals dels éssers vius vam inventar-nos un nou organisme adaptat a un medi extrem. Hem aprofitat aquest treball per fer un conte científic i presentar-nos al concurs del museu de la ciència Contes de ciència. El resultat ha estat molt interessant i divertit, tan per la imaginació que han tingut els alumnes per imaginar-se nous éssers vius, com dels contes que n'han resultat.
De tots els contes que heu fet, només un es podia presentar. L'escollit ha estat el de l'Aridna Sanchís basat en l'organisme inventat per ella i per ja Judith Langarita i Judith Gabarrús. De tota manera, felicito a tothom per la feina feta i per participar-hi!

Mercè Guilera

La història del nostre ésser viu, Volcànium

Hi havia una vegada una noia jove, es deia Irene i era científica. A la feina li van proposar inventar un nou ésser viu, ella estava molt interessada en aquest projecte però no sabia com fer-ho. De vacances a Tenerife, visitant els voltants del Teide, es va adonar que s'havia perdut per uns camins i l’havien conduit a una platja desconeguda. Es va quedar sorpresa i perplexa quan li va semblar veure un volcà al lluny de la platja, va anar corrents, estava molt emocionada, perquè va comprendre que d’allà podria treure un nou ésser viu, podria fer el projecte que li havien proposat perquè en aquell medi inhòspit podria treure'n una nova vida.

Des de aquell dia la Irene anava cada dia a aquell volcà per veure si se li ocorria alguna idea. Després d’anar tres dies se li va barrejar atzerozament unes substàncies químiques i les va deixar dintre del volcà. Al dia següent va anar a veure si hi havia agut algun canvi, i va veure que es movia alguna cosa dintre del volcà, era molt petit, gaire bé no es veia, però ella no es va rendir, al dia següent va tornar-hi. Dia a dia anava observant aquell ésser viu que anava creixent. Va comunicar el seu descobriment a l'empresa, i aquesta li va encarregar que continués amb l'experiment.

Va passar un any a Tenerife, fins que el nou ésser viu no va tenir una forma concreta. l’havia anomenat Volcanium, ja que va ser creat dins d’un volcà. Era un nou ésser viu, el primer que existia, era gran per el poc temps que feia que la Irene l’havia creat. Tot el seu cos estava recobert de roques per està ben protegit, els seus aparells digestius estaven molt preparats perquè el Volcanium només s’alimentava de la lava que expulsava el volcà quan entrava en erupció.

La Irene es va adonar que en Volcanium es podia reproduir de forma asexual, ell sol. Un dia mentre la Irene observava orgullosa el seu nou projecte, on havia creat el seu ésser viu, va observar que el Volcanium s’arrencava una roca del seu cos. Als pocs dies va sortir un nou individu, era igual que el que ella havia creat.

Aquella mateixa tarda va trucar ansiosa a la feina, per explicar-los tot el que havia descobert en aquells pocs dies. Ja que en Volcanium no era només un ésser viu nou inventat, sinó que es podria convertir en una espècia ja que es podia reproduir per si sol.